Totes les bones pel·lícules acaben amb final feliç i aquest ho ha estat. El film protagonitzat per Obama ha acabat com tothom esperava: amb el protagonista i la seva família entrant a la Casa Blanca.
L’entrada d’Obama a la White House no ha estat un somni, no és ficció, sinó que és la realitat. Però, no dubto en cap moment que els magnats de Hollywood ja es deuen estar barallant per decidir qui portarà a la gran pantalla el bioptic d’Obama. Estic segura que la pel·lícula arrasaria a la taquilla, de la mateixa forma que ho ha fet la figura d’Obama al món sencer.
Sinopsi: Barack Hussein Obama és un noi de pare africà i mare nord-americana que a través de l’esforç i de la constància aconsegueix fer realitat el somni americà i acaba esdevenint President dels Estats Units d’Amèrica. Abans però, haurà de fer front a diverses dificultats i prejudicis per aconseguir arribar a la Casa Blanca.
Tot i fer una petita repassada per la infantesa i la joventut d’Obama, el film se centraria en els dos últims anys de la biografia d’Obama, és a dir, des de les eleccions primàries fins a la presa de possessió del 44è President d’EE.UU.
Tot va començar amb el discurs memorable que va fer el senador d’Illinois durant la convenció demòcrata per a escollir com a candidat a John Kerry, el 2004. Des de llavors, l’ascens d’Obama ha estat imparable. Va aconseguir guanyar les eleccions primàries a la senadora de NY, Hillary Clinton, clara vencedora fins llavors. Però poc a poc, Obama va aconseguir fer girar la truita fins a fer-se amb la victòria en les primàries quan ningú s’ho pensava. Aquí es començaria a forjar la llegenda d’Obama i aquí començaria a fer historia. Però Obama no en va tenir prou amb guanyar les primàries i va guanyar també les eleccions presidencials del 4 de novembre del 2008, davant del republicàm, John McCain.
L’era Obama comença el 20 de gener del 2009 amb la presa de possessió de la presidència americana sota els ulls de tot el món. Comença el show:
La cantant negra Aretha Franklin i una pregària adreçada als presents per un pastor també negre van iniciar la cerimònia, fastuosa i faraònica.
Presentat per la senadora Dianne Feinstein, el ritual va començar amb una llarga desfilada de convidats, entre els quals hi havia els expresidents Clinton i els dos Bush, per un passadís de vellut vermell.
El primer a prendre possessió va ser Joe Biden, com a vicepresident. Després es va interpretar una obra composada per a l'ocasió de John Williams. Seguidament, Obama va jurar el càrrec al costat de la seva dona i primera dama, Michelle. Tot seguit, el discurs inaugural. Missatge als americans, advertint-los que tothom s'ha "d'arremangar" per superar la crisi i, un altre d'adreçat, aparentment, a l'exterior, en advertir als "terroristes" que seran "vençuts" pels Estats Units i el món occidental en general. Han estat les dues claus del primer discurs de Barack Obama després d'haver pres possessió del càrrec.
Obama va culminar la seva cerimònia d'investidura amb deu festes de gala en què va ballar temes com At last (Per fi) amb la primera dama, Michelle. Tots dos van arribar al voltant de les deu de la nit, hora local, al Museu de la Construcció, on se celebrava el Ball del Comandant en Cap, que va congregar la plana major de l'Exèrcit i centenars de militars en la reserva i en actiu.Obama, amb esmòquing negre i llacet blanc, va convidar la primera dama a sortir a l'escenari. Michelle va trigar una mica, i això va fer que Obama es preguntés si el devia haver deixat plantat. Però finalment va aparèixer en escena amb un vestit llarg de color blanc, amb detalls florals i només un tirant, que va combinar amb unes arracades llargues brillants i una polsera i un anell de conjunt. Tots dos van ballar a poc a poc durant uns minuts en què Michelle es va trepitjar diverses vegades la cua del vestit i en què tots dos es van parlar a cau d'orella.
THE END
Sens dubte, ha esta un final made in Hollywood, però que ningú se sorprengui si Obama assisteix a la gala dels Oscar d’aquest any i li donen un guardó: l’Oscar a l’home de l’any.
And the Oscar goes to... Barack Obama for Yes, we can.
L’entrada d’Obama a la White House no ha estat un somni, no és ficció, sinó que és la realitat. Però, no dubto en cap moment que els magnats de Hollywood ja es deuen estar barallant per decidir qui portarà a la gran pantalla el bioptic d’Obama. Estic segura que la pel·lícula arrasaria a la taquilla, de la mateixa forma que ho ha fet la figura d’Obama al món sencer.
Sinopsi: Barack Hussein Obama és un noi de pare africà i mare nord-americana que a través de l’esforç i de la constància aconsegueix fer realitat el somni americà i acaba esdevenint President dels Estats Units d’Amèrica. Abans però, haurà de fer front a diverses dificultats i prejudicis per aconseguir arribar a la Casa Blanca.
Tot i fer una petita repassada per la infantesa i la joventut d’Obama, el film se centraria en els dos últims anys de la biografia d’Obama, és a dir, des de les eleccions primàries fins a la presa de possessió del 44è President d’EE.UU.
Tot va començar amb el discurs memorable que va fer el senador d’Illinois durant la convenció demòcrata per a escollir com a candidat a John Kerry, el 2004. Des de llavors, l’ascens d’Obama ha estat imparable. Va aconseguir guanyar les eleccions primàries a la senadora de NY, Hillary Clinton, clara vencedora fins llavors. Però poc a poc, Obama va aconseguir fer girar la truita fins a fer-se amb la victòria en les primàries quan ningú s’ho pensava. Aquí es començaria a forjar la llegenda d’Obama i aquí començaria a fer historia. Però Obama no en va tenir prou amb guanyar les primàries i va guanyar també les eleccions presidencials del 4 de novembre del 2008, davant del republicàm, John McCain.
L’era Obama comença el 20 de gener del 2009 amb la presa de possessió de la presidència americana sota els ulls de tot el món. Comença el show:
La cantant negra Aretha Franklin i una pregària adreçada als presents per un pastor també negre van iniciar la cerimònia, fastuosa i faraònica.
Presentat per la senadora Dianne Feinstein, el ritual va començar amb una llarga desfilada de convidats, entre els quals hi havia els expresidents Clinton i els dos Bush, per un passadís de vellut vermell.
El primer a prendre possessió va ser Joe Biden, com a vicepresident. Després es va interpretar una obra composada per a l'ocasió de John Williams. Seguidament, Obama va jurar el càrrec al costat de la seva dona i primera dama, Michelle. Tot seguit, el discurs inaugural. Missatge als americans, advertint-los que tothom s'ha "d'arremangar" per superar la crisi i, un altre d'adreçat, aparentment, a l'exterior, en advertir als "terroristes" que seran "vençuts" pels Estats Units i el món occidental en general. Han estat les dues claus del primer discurs de Barack Obama després d'haver pres possessió del càrrec.
Obama va culminar la seva cerimònia d'investidura amb deu festes de gala en què va ballar temes com At last (Per fi) amb la primera dama, Michelle. Tots dos van arribar al voltant de les deu de la nit, hora local, al Museu de la Construcció, on se celebrava el Ball del Comandant en Cap, que va congregar la plana major de l'Exèrcit i centenars de militars en la reserva i en actiu.Obama, amb esmòquing negre i llacet blanc, va convidar la primera dama a sortir a l'escenari. Michelle va trigar una mica, i això va fer que Obama es preguntés si el devia haver deixat plantat. Però finalment va aparèixer en escena amb un vestit llarg de color blanc, amb detalls florals i només un tirant, que va combinar amb unes arracades llargues brillants i una polsera i un anell de conjunt. Tots dos van ballar a poc a poc durant uns minuts en què Michelle es va trepitjar diverses vegades la cua del vestit i en què tots dos es van parlar a cau d'orella.
THE END
Sens dubte, ha esta un final made in Hollywood, però que ningú se sorprengui si Obama assisteix a la gala dels Oscar d’aquest any i li donen un guardó: l’Oscar a l’home de l’any.
And the Oscar goes to... Barack Obama for Yes, we can.
No hay comentarios:
Publicar un comentario