Sembla que les dites populars tenen la seva raó de ser. I sinó, que li preguntin al president de l‘executiu espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero.
Després de passar-se diverses setmanes recorrent el món per aconseguir el recolzament dels països del G-20 per poder assistir a la cimera del 15 de novembre, ho ha aconseguit. Semblava una ‘missió impossible’, ja que George Bush havia vetat la presència d’Espanya i, sobretot de Zapatero, a la cimera. Sort que els amics sempre són al nostre costat per ajudar-nos en tot el que poden. Amics com en Sarkozy és el que li feia falta a Zapatero. L’elisi francès ha fet tot el possible per a garantir la presència d’Espanya a la cimera, fins i tot, li va cedir un de les dues cadires que el francès tenia per anar a la reunió, una com a president de la República francesa i l’altra, com a president de la Unió Europea. Això sí que és un veritable amic! Serà que Sarkozy ha estat envit per l’efecte Bruni’? (però això és un altre tema).
Sigui com sigui, Zapatero s’ha fet la foto amb Bush a les portes de la Casa Blanca (foto de sota del títol). Si analitzen detingudament la fotografia, veurem què significa. La cara de tots dos ho diu tot. Per una banda, representa la victòria de ZP davant del repte de poder entrar, per fi, a la Casa Blanca, tot i els obstacles que li ha anat posant el senyor Bush. ZP apareix a la foto amb un somriure triomfant amb un to irònic (dient entre dents: fota’t Bush!). Per altra banda, Bush mira de reüll a ZP, amb cert menyspreu (dient: al final ha vingut el ....................! però aquí no tens ni veu ni vot).
Relacions entre Espanya i Estats Units.
Hi ha hagut diverses fases en les relacions diplomàtiques entre Espanya i els Estats Units. Tots recordem els temps feliços en què Bush, Blair i Aznar es reunien a las Azores per jugar a fer la guerra. En aquells moments, Estats Units tenia en compte a Espanya i es va forjar una intensa i bonica amistat entre Bush i ‘Ánsar’.
Però, els temps feliços van passar, Zapatero va guanyar les eleccions del 2004 i amb l’anunci d’aquest de retirar les tropes espanyoles de la guerra de l’Iraq, va començar el deteriorament de les relacions diplomàtiques entre Espanya i els Estats Units. També hem de fer al·lusió quan Zapatero va asseure’s en veure la bandera americana durant la desfilada de les Forces Armades el dia de la Hispanitat. Això, va fer molt mal a Bush i als americans.
D’altra banda, amb l’elecció de Barack Obama com a president electe dels Estats Units, sembla que les coses poden començar a canviar. Obama sembla un bon paio. De fet, en un dels debats electorals entre Obama i MCain, el primer va nomenar un parell de vegades a Zapatero. Serà aquest el començament d’una bonica amistat entre Obama i ZP? No ho sé, només esperem que les relacions siguin fructíferes per a uns i altres.
Després de passar-se diverses setmanes recorrent el món per aconseguir el recolzament dels països del G-20 per poder assistir a la cimera del 15 de novembre, ho ha aconseguit. Semblava una ‘missió impossible’, ja que George Bush havia vetat la presència d’Espanya i, sobretot de Zapatero, a la cimera. Sort que els amics sempre són al nostre costat per ajudar-nos en tot el que poden. Amics com en Sarkozy és el que li feia falta a Zapatero. L’elisi francès ha fet tot el possible per a garantir la presència d’Espanya a la cimera, fins i tot, li va cedir un de les dues cadires que el francès tenia per anar a la reunió, una com a president de la República francesa i l’altra, com a president de la Unió Europea. Això sí que és un veritable amic! Serà que Sarkozy ha estat envit per l’efecte Bruni’? (però això és un altre tema).
Sigui com sigui, Zapatero s’ha fet la foto amb Bush a les portes de la Casa Blanca (foto de sota del títol). Si analitzen detingudament la fotografia, veurem què significa. La cara de tots dos ho diu tot. Per una banda, representa la victòria de ZP davant del repte de poder entrar, per fi, a la Casa Blanca, tot i els obstacles que li ha anat posant el senyor Bush. ZP apareix a la foto amb un somriure triomfant amb un to irònic (dient entre dents: fota’t Bush!). Per altra banda, Bush mira de reüll a ZP, amb cert menyspreu (dient: al final ha vingut el ....................! però aquí no tens ni veu ni vot).
Relacions entre Espanya i Estats Units.
Hi ha hagut diverses fases en les relacions diplomàtiques entre Espanya i els Estats Units. Tots recordem els temps feliços en què Bush, Blair i Aznar es reunien a las Azores per jugar a fer la guerra. En aquells moments, Estats Units tenia en compte a Espanya i es va forjar una intensa i bonica amistat entre Bush i ‘Ánsar’.
Però, els temps feliços van passar, Zapatero va guanyar les eleccions del 2004 i amb l’anunci d’aquest de retirar les tropes espanyoles de la guerra de l’Iraq, va començar el deteriorament de les relacions diplomàtiques entre Espanya i els Estats Units. També hem de fer al·lusió quan Zapatero va asseure’s en veure la bandera americana durant la desfilada de les Forces Armades el dia de la Hispanitat. Això, va fer molt mal a Bush i als americans.
D’altra banda, amb l’elecció de Barack Obama com a president electe dels Estats Units, sembla que les coses poden començar a canviar. Obama sembla un bon paio. De fet, en un dels debats electorals entre Obama i MCain, el primer va nomenar un parell de vegades a Zapatero. Serà aquest el començament d’una bonica amistat entre Obama i ZP? No ho sé, només esperem que les relacions siguin fructíferes per a uns i altres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario