Democràcia participativa? No, gràcies!

Democràcia participativa: és aquella democràcia en la qual els ciutadans tenen una major participació en la presa de decisions polítiques que la que atorga tradicionalment la democràcia participativa.
Molts polítics conviden als ciutadans a que expressin la seva opinió i a que siguin partícips de les decisions polítiques que es prenen al Congrés. Tot això és molt maco i queda molt bé de dir, però seria més bonic si la opinió dels ciutadans es tingués en compte realment. (No cal recordar les manifestacions en contra la guerra d’Iraq a diferents ciutats espanyoles. Van ser molt efectives i el govern les va tenir molt en compte a l’hora de decidir la participació espanyola en aquesta guerra).

Em fa molta gràcia quan sento als polítics parlar de democràcia participativa i després no ens fan ni cas. Però el que més gràcia em fa de tot és que es prenguin les decisions des dels despatxos. Un exemple d’això: Una directiva europea sobre l’ús de la pirotècnia ha posat en guàrdia les festes del foc de tot Catalunya. La legislació comunitària eleva dels 8 als 12 anys l’edat mínima per utilitzar artificis pirotècnics, i també estableix distàncies de seguretat entre els nens i nenes i el lloc on es fa foc. En el cas de la Patum de Berga infantil els nens i nenes tenen menys de 12, però la canalla no manipula directament el foc a l’hora de l’encesa, després si, però ho fa amb protecció necessària i amb roba ignífuga. (Per tant,al senyor o senyors que han pres aquesta decisió els dic: tu què saps si és perillós o no? Primer vine a veure la festa, participa-hi i després valora si és perillosa o no, però no prenguis aquesta decisió des del teu despatx, sense saber absolutament res de la festa).
És possible una democràcia participativa? No ho crec, els partits polítics tenen tant de poder que no cedirien.
Sincerament, no m’agrada que em prenguin el pèl.