La gran nit americana, la del passat 4 de novembre de 2008 ha passat a la història per la victòria d’Obama en les eleccions presidencials dels Estats units.
El món sencer va veure a un Obama triomfal a Grant Park (Chicago) celebrant la seva victòria amb milers de votants. Però, ningú va poder veure al nou president electe durant els instants previs a proclamar-se vencedor dels comicis. Nervis, tensió i finalment, somriures i felicitacions per a Obama. Aquesta pot haver sigut la seva gran nit americana. Però per a mi, la nit o matinada americana m’ha recordat a la nit dels Oscar. Es poden fer diversos símils entre la nit dels premis Oscar i la nit electoral americana.
D’una banda, el Kodak Theatre es vesteix de gala i estén la catifa vermella per a veure desfilar tot el star system de Hollywood. D’altra banda, la White House es prepara per a rebre als nous inquilins.
En els Oscar hi ha una llista de nominats amb l’objectiu d’aconseguir la preuada estatueta i, en canvi, les eleccions disposen de dos candidats que aspiren a la presidència dels Estats Units d’Amèrica.
La gala dels Oscar és un dels esdeveniments televisius més vistos per part de l’audiència i el seguiment dels resultats durant la nit electoral, també.
Setmanes abans de la celebració de la gala dels Oscar, els mitjans de comunicació especialitzats en cinema i els generalistes fan les seves quinieles i porres per endevinar els guanyadors i, en el cas de les eleccions, es fan sondejos preelectorals i enquestes a peu d’urna per saber quin dels candidats opta a alçar-se amb la victòria.
D’una banda, hi ha la carrera cap als Oscar i d’altra banda, hi ha la carrera cap a la Casa Blanca. Els actors i directors, han de fer llargues i intenses campanyes de promoció, primerament per aconseguir una nominació i després per guanyar l’Oscar. Els polítics americans han de fer una llarga i intensa campanya electoral per guanyar les eleccions primàries i després han de seguir fent campanya per convertir-se en president dels EUA.
Els estilistes dels actors treballen per a què les estrelles de cinema llueixin el màxim possible i els assessors d’imatge dels polítics treballen per a treure el màxim partit de la imatge dels candidats. En tots dos casos, tot el món està pendent del que passa a Amèrica. Això és la nit americana.
El món sencer va veure a un Obama triomfal a Grant Park (Chicago) celebrant la seva victòria amb milers de votants. Però, ningú va poder veure al nou president electe durant els instants previs a proclamar-se vencedor dels comicis. Nervis, tensió i finalment, somriures i felicitacions per a Obama. Aquesta pot haver sigut la seva gran nit americana. Però per a mi, la nit o matinada americana m’ha recordat a la nit dels Oscar. Es poden fer diversos símils entre la nit dels premis Oscar i la nit electoral americana.
D’una banda, el Kodak Theatre es vesteix de gala i estén la catifa vermella per a veure desfilar tot el star system de Hollywood. D’altra banda, la White House es prepara per a rebre als nous inquilins.
En els Oscar hi ha una llista de nominats amb l’objectiu d’aconseguir la preuada estatueta i, en canvi, les eleccions disposen de dos candidats que aspiren a la presidència dels Estats Units d’Amèrica.
La gala dels Oscar és un dels esdeveniments televisius més vistos per part de l’audiència i el seguiment dels resultats durant la nit electoral, també.
Setmanes abans de la celebració de la gala dels Oscar, els mitjans de comunicació especialitzats en cinema i els generalistes fan les seves quinieles i porres per endevinar els guanyadors i, en el cas de les eleccions, es fan sondejos preelectorals i enquestes a peu d’urna per saber quin dels candidats opta a alçar-se amb la victòria.
D’una banda, hi ha la carrera cap als Oscar i d’altra banda, hi ha la carrera cap a la Casa Blanca. Els actors i directors, han de fer llargues i intenses campanyes de promoció, primerament per aconseguir una nominació i després per guanyar l’Oscar. Els polítics americans han de fer una llarga i intensa campanya electoral per guanyar les eleccions primàries i després han de seguir fent campanya per convertir-se en president dels EUA.
Els estilistes dels actors treballen per a què les estrelles de cinema llueixin el màxim possible i els assessors d’imatge dels polítics treballen per a treure el màxim partit de la imatge dels candidats. En tots dos casos, tot el món està pendent del que passa a Amèrica. Això és la nit americana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario